Una teràpia de cine

Et saps queixar? 5 preguntes que ens podem fer davant la queixa

VLUU L100, M100  / Samsung L100, M100Moltes vegades ens relacionem amb l’altre des de la queixa, des la injustícia percebuda de que quelcom que “ens pertany” no se’ns ha estat donat, o quelcom que “ens pertanyia” se’ns ha sostret de les mans.

Aquí us proposo mirar-vos la queixa des d’alguns interrogants, extreure què hi ha al darrere d’aquesta forma tan específica de comunicar-nos. Les preguntes són les següents:

  1. A qui va dirigida la queixa? És la persona adequada, o estic evitant-ne alguna altra?

De vegades ens queixem a una persona quan, en realitat, ho voldríem fer cap a una altra, donat que fer-ho amb la primera ens resulta més còmode o més fàcil. Trobar LA persona ens ajudarà a anar concretant la nostra queixa i entendre-la amb més precisió.

  1. Què estic demanant? Quina necessitat tinc?

Darrere del missatge encriptat de la queixa hi ha una necessitat amagada. Descobrir-la ens donarà molta informació i ens permetrà veure el missatge en positiu.

  1. Sóc conscient de que quan demano puc rebre un NO per resposta? Estic preparat/da per a la frustració?

La queixa és una demanda encoberta: quan em situo davant d’una demanda prenc consciència de la meva postura de “sol·licitant”, així que puc obtenir dues respostes: una d’afirmativa o una de negativa. Acceptar que estic demanant comporta també acceptar que em puguin dir que no.

  1. Com puc adequar el meu missatge per tal de que arribi de la manera més fiable i precisa possible? Com ho aconseguiré?

Ara que he pres consciència que estic demanant quelcom puc intentar adequar el meu missatge per tal que aquest arribi de la manera més fidedigna a com jo la sento (l’emissor).

Imagina’t com seria la teva postura corporal en expressar la teva queixa: normalment adoptem una postura de tancament o rigidesa (braços creuats, celles arrufades, llavis apretats, etc.).

Ara imagina’t quina postura i actitud corporal prendries si estiguessis fent una sol·licitud.

  1. Quina valoració en faig d’aquesta investigació? Quines conclusions en trec? Em quedo tranquil/a?

Una vegada compartida la meva queixa/necessitat puc observar el meu baròmetre més precís: jo mateix/a. Si em sento en calma voldrà dir que he gestionat correctament la meva necessitat, en canvi, si noto alguna pertorbació en mi, tindré un indicador de que no ho he acabat de resoldre satisfactòriament per a mi.

3 passos per a treballar la culpa

culpa1. Admetre

Esdevenir conscients del dany causat i admetre-ho directament davant la persona implicada. És important reconèixer que hem ferit a l’altre amb els nostres actes o decisions.

2. Escoltar

Donar la oportunitat a la persona implicada per a poder expressar el dany sofert. Això permetrà conèixer la profunditat de la ferida, acceptar el rol de cadascú i donar un espai al dolor (expressar-lo per a restablir l’equilibri intern).

3. Replantejar

Parar i decidir si volem continuar duent a terme aquella conducta (si és que la conducta en qüestió té continuïtat) o preferim interrompre-la, tenint en compte la informació de la qual disposem ara.

Atenció! És important no caure en l’auto càstig per a intentar compensar els danys causats.

Exemple:

Quedo amb la meva parella per anar una nit al teatre. Quan arriba el dia de la funció no arribo a l’hora i me la perdo. Quan surt de la representació està molt dolgut.

Un vegada admès el dany que li he causat, i haver-lo escoltat, puc replantejar-me la conducta: el puc tornar a convidar una altra nit, puc prestar més atenció a la meva puntualitat en les nostres cites a partir d’ara, etc.

MIRADA INFANTIL

248784085_4ed10b0cdb_oValoro i admiro la senzillesa de les coses. I qui més la sap apreciar són els nens. Recordo observar al meu fill gran com començava a fer els seus primers passos. De cop i volta el món s’havia amplificat; de cop i volta, hi havia molts llocs nous per a descobrir i investigar. Si m’enfilo per aquí podré veure allò d’allà dalt, i una vegada aquí, ostres! Veig que també hi ha aquell racó que encara no havia vist… Una cosa darrere l’altra, arriscant per aquí i descobrint per allà. Cada pas i cada caiguda eren un saber més arxivat al seu coneixement. I de caure, en va acabar fent un joc!

Puc veure-hi la puresa en la seva mirada, en el seu cos, en el seu sentir. Les emocions s’apoderen dels nens sorprenentment ràpid, els deixen fer el que calgui, n’extreuen la informació que necessiten, i, quan ja no els hi serveixen per a res més, se’n desprenen tan fàcilment com han vingut. Es permeten sentir l’emoció que els hi ve, sigui quina sigui, sense jutjar-la, i només escoltar què els hi vol dir.

Crec que és un gran regal que es fan a ells mateixos, i ben mirat, potser som nosaltres, els adults, els qui hem desaprès a viure-ho amb aquesta salut. Ens neguem a sentir determinades emocions o en camuflem d’altres perquè no són ben vistes… i total, per què? Per permetre fer-nos mal a nosaltres mateixos? Què ens ha fet arribar a aquest caos emocional? On és que ens hem començat a perdre? El que em surt davant de totes aquestes preguntes és observar als nostres petits grans mestres i tornar a aprendre a viure amb aquesta naturalitat el vaivé emocional que ens porta la vida.

4 maneres de cuidar la teva son

13620135_8d8dd8cfaa_zCada persona té un rellotge intern diferent, que anomenem rellotge endogen. I això què vol dir? Sempre es parla de que cal dormir vuit hores al dia, però en realitat hi ha qui en necessita sis, hi ha qui en necessita nou, o més. És a dir, que aquest rellotge és qui estableix les hores que necessitem dormir per tal de poder afrontar en bones condicions cada dia que comença.

Per tal de tenir una bona higiene de la nostra son i de procurar dormir totes aquelles hores que el cos ens demana hem de tenir en compte diversos factors:

  1. Anar a dormir sempre a la mateixa hora.

És una manera d’acompanyar al teu rellotge intern; és com dir-li que a partir d’una hora determinada s’apagui.

  1. No fer esport just abans d’anar a dormir

L’esport és molt saludable i aconsellable de practicar. Ens ajuda a estar en forma i fa que ens cansem i així, després, que tinguem més necessitat de dormir per a refer-nos. Però també ens activa el sistema nerviós, de manera que practicar-lo just abans d’anar a dormir no és recomanable perquè pot ser que ens posem al llit massa accelerats i tinguem més dificultats per a conciliar el son.

Així que, ves al gimnàs o a fes el partit de futbol amb els amics a mitja tarda!

  1. No prendre aliments o begudes excitants a la nit.

Hi ha alguns aliments en la nostra dieta diària que es coneixen pels seus efectes excitants: cafè, te, xocolata, alcohol, sal, sucre, greixos saturats (els trobem, sobretot, en menjars fast-food i rebosteria industrial), etc.

És recomanable que en prescindeixis per a afavorir que t’adormis en només estirar-te al llit.

  1. Fer alguna activitat relaxant abans d’anar-te’n al llit.

Si cada dia fas alguna activitat que et relaxi estaràs afavorint que poc a poc se’t vagin tancant les ulls i alhora, estaràs avisant al teu cos que ja s’acosta l’hora d’anar a dormir… Algunes propostes poden ser: llegir, escoltar música, escriure un diari, etc.

En cas de despertar-te a mitjanit i no poder tornar a conciliar el son, aixeca’t i ves al sofà o a algun altre lloc còmode i que no sigui el llit i fes alguna activitat relaxant per a tu. Quan vegis que estàs relaxat/da i que tens una mica de son, ves al llit a dormir. Si et quedes al llit pensant que ja t’adormiràs i això no arriba, el que aconseguiràs serà posar-te cada vegada més nerviós i entraràs en un espiral del qual és força difícil sortir-ne.

A descansar!

3 raons per a fer teràpia durant l’embaràs

  1. L’embaràs és un moment extraordinari pel qual hi passen algunes dones, on s’acumulen una gran quantitat de canvis en un espai de temps relativament curt. Canvia el nostre físic, la nostra fisiologia, les nostres emocions, canvien les nostres prioritats, les relacions que tenim amb els altres, i un llarg etcètera. Afrontar situacions noves ens pot dur a un estat de pors i dubtes. Gaudir d’un bon acompanyament durant aquest procés pot ajudar a sentir-nos reforçades per a poder mirar dins nostre i al nostre entorn.
  1. Les dones, durant la gestació, gaudim d’una gran permeabilitat emocional, és a dir, que estem més disponibles a entrar en contacte amb les nostres emocions. L’espai terapèutic ens brinda les eines per a saber gestionar aquest torrent emocional que a vegades ens pot desbordar, per tal de viure l’embaràs amb més serenor.
  1. Sovint el ritme frenètic del nostre dia a dia ens indueix a fer moltes coses en poc temps. I traslladem aquesta economia del temps al nostre període de gestació: en comptes de viure de forma conscient cada moment de l’embaràs pensem en aquest com un compte enrere. Les sessions de teràpia són un espai per a dedicar-nos única i exclusivament a nosaltres mateixes, on PARAR i observar què és el que ens està passant.

foto xerrada