El millor regal és el temps, de Carles Capdevila

15526433148_aac193a432_o

Comparteixo aquesta meravellosa reflexió de Carles Capdevila (a “La vida que aprenc”) just abans de que comencin les festes de Nadal, amb la intenció de tenir un moment per sospesar la proposta que ens fa i decidir si volem canviar alguna cosa de cara a aquests dies festius que s’acosten.

L’epidèmia del mil·leni és la manca de temps, i l’estem escampant entre les criatures. Avui que és el dia de Reis els més afortunats tindran molts regals, però a molts d’ells els faltarà el regal més preuat: el temps per obrir-los amb calma, per provar-los, per espatllar-los, per experimentar-hi, per cansar-se’n.

Va, corre, obre. Has vist com va? Ja t’ho explico. Va, obre aquest altre. I aquest, que ja l’has vist? Posa’ls a la pila, i després ja hi jugaràs. Ja els muntarem després, ara anem a casa d’uns avis. Vinga, aneu obrint els paquets, que hem d’anar a veure què han portat a casa els altres avis. Hem aparcat a sobre la vorera, aquí hi podem ser poca estona, digueu gràcies i ho posem en aquestes bosses i ja ens ho mirarem bé quan tornem a casa. Ara anem a dinar. De temps n’hi ha. No és infinit, però existeix. El que potser no tenen molts nens és “el seu temps”. L’expressió “necessito el meu temps” ho deixa ben clar. Ens indica que el temps és particular i intransferible, és el que et convé per a cada cosa, és el teu ritme, és saber que tu el controles, que és teu. És gaudir-lo sencer, sense atabalaments ni histèries.

Ens convé entendre-ho, i aplicar-ho. La màgia dels Reis ens ha deixat un regal invisible, amagat, que hem de trobar, que és la tranquil·litat, la calma. Una gestió reposada, sense ansietats, d’aquest matí preciós, d’aquesta tarda meravellosa. Ni Melcior, ni Gaspar ni Baltasar ens han portat l’estrès, que és el carbó dels nostres temps. L’hi solem posar nosaltres amb una ambició irracional d’encabir en un dia més coses de les que hi caben. Fixem-nos en el seu exemple: tenen temps de fer mil·lers de cavalcades simultànies i en cadascuna d’elles tenen moments per somriure a la canalla, anar llençant els caramels, asseure’s nens a la falda. Sempre hi són presents.

Aquesta presència, aquest ser on som, aquesta capacitat per respectar el temps de les criatures és el regal màgic que hem de buscar sense pressa, amagat entre piles de papers de regal.

Desitjo que tingueu unes festes plenes de moments exquisits pel vostre gust!

Anuncis