Gestalt i Maternitat Conscient

Mare BN amb firma

L’embaràs és un moment extraordinari on es produeixen una gran quantitat de canvis en un espai de temps relativament curt. Apareixen canvis a nivell físic, fisiològic, hormonal, emocional, en les prioritats, en les relacions socials, de rol, d’identitat, logístics, i un llarg etcètera.

A nivell emocional, les dones embarassades gaudim d’una gran permeabilitat emocional, és a dir, que estem més disponibles a entrar en contacte amb les nostres emocions. I d’altra banda, ens trobem en una etapa plena d’incertesa. Durant l’embaràs anem patint canvis de manera exponencial i no sabem (ni podem saber) què és el que passarà. I ningú ens ho pot dir! Podem buscar en llibres com està el nostre bebè mes a mes, però no està escrit en cap llibre com anirà el nostre embaràs, com serà el part, quan arribarà, si podré fer una lactància materna o hauré de donar-li el biberó. Tots aquests dubtes ens acompanyaran durant tot el procés i haurem d’aprendre a conviure-hi, ja que la incertesa és intrínseca a l’embaràs. Afrontar situacions noves ens pot dur a un estat de pors i de dubtes. Gaudir d’un bon acompanyament durant aquest procés pot ajudar a sentir-nos reforçades per a poder mirar dins nostre i al nostre entorn.

D’altra banda, donat que és un període en què es produeixen tants canvis, sobretot en el terreny de les relacions (amb la família, amb la parella, amb els amics, laborals, etc.), és una etapa en que és més probable que surtin a la llum alguns temes pendents del passat no resolts i que aquests afectin i incomodin al present de la futura mare: paraules mai dites, converses per acabar, relacions per a tancar, afectes per a mostrar, etc. Un dels objectius de la Teràpia Gestalt és justament el de tancar situacions del passat que estan interferint el present de la persona, així que pot ser un bon moment per a sanejar al màxim possible el pla de les relacions afectives de la mare. Això li permetrà afrontar aquesta nova situació amb serenor, i d’altra banda, deixar el seu cos (medi que sosté i engendra al bebè) el màxim de confortable, ric, i sanejat possible, per tal que el bebè creixi i es desenvolupi d’una manera favorable.

Sovint el ritme frenètic del nostre dia a dia ens indueix a fer moltes coses en poc temps, i si traslladem aquesta economia del temps al nostre període de gestació, en comptes de viure de forma conscient cada moment de l’embaràs pensem en aquest com si fos un compte enrere. La teràpia és un espai per a dedicar-nos única i exclusivament a nosaltres mateixes, on parar i observar què és el que ens està passant i com ho estem vivint Aquí i Ara.

En la nostra societat actual ens venen l’estampa de que l’embaràs és un moment preciós en que tot són flors i violes. Sovint no és així, però degut a la pressió social la futura mare pot intentar aconseguir-ho tot contenint els sentiments negatius que li vinguin. Això no és bo per la mare ni pel bebè, ja sigui durant l’embaràs com una vegada hagi nascut la criatura, ja que, tota contenció emocional es converteix en una càrrega molt pesada i no fa més que bloquejar a la persona tant a nivell físic com emocional. Aquest bloqueig no ens permet veure altres maneres de fer, de sentir, de solucionar, de canviar, i d’acceptar el que hi ha, i ens converteix en esclaves de les nostres emocions, entristint-nos i afeblint-nos.

És per això que l’embaràs és una etapa on es fa necessari escoltar-nos, prendre consciència de què necessitem i què desitgem en cada moment, i és també una excel·lent oportunitat de creixement personal, de prendre consciència de què necessitem i actuar-ho al món, i de guarir i d’aprendre de les nostres emocions.

Amb el naixement del nadó neixen també els seus pares. La dona passa a ser mare, i la parella, el pare (o una altra mare), i aquí neix també un nou sistema familiar. Així que tots aquests canvis necessiten ser integrats per a la persona, en cas contrari, poden desorientar-la i conduir-la a viure aquesta etapa de manera incòmode o desagradable (amb angoixa, amb pors que la paralitzen, amb ansietat, malestar físic, insomni, etc.). Ser mare (o pare) no és només fruit del naixement del fill propi, sinó que requereix d’un procés que es va fent lentament, amb el creixement del fill i el de la mare i el pare amb les seves noves identitats. I aquest camí pot comportar moments d’ambivalència emocional, de situacions on cal prendre decisions importants, i de dol per perdre el que es tenia abans del naixement del fill.

I no només això. Els germans/es passen a ser tiets/es, i els pares, a ser avis. Es converteix en un gran engranatge que es mou i que cal que cada peça es reajusti i trobi el seu nou lloc. Aquesta situació durà a la parella a trobar-se en situacions que els convidin a posar els seus límits: la nova família haurà d’atendre a les pròpies normes i vetllar per a que les altres persones (sobretot les dues famílies d’origen) les compleixin. D’alguna manera, per tal que la família tiri endavant, cal que es posicioni davant les anteriors per a estar unida, agafar consistència i trobar el seu lloc.

La família l’han creat dues persones, probablement amb més fantasia que esforç, així que és un moment on la comunicació és molt important, sobretot amb la parella: saber on està cadascú, com se sent en aquest nou rol, establir o actualitzar les regles, prendre decisions conjuntament, actualitzar el moment actual de la parella, etc. Es tracta d’un llarg camí, ja que és un canvi molt profund i que afecta a molts àmbits (per a no dir tots), tant a nivell personal com a nivell de parella. La calma, la paciència i la dedicació en poden ser uns bons aliats.

Et puc acompanyar en aquesta nova etapa perquè puguis viure-la amb consciència i plenitud, i perquè alhora, pugui esdevenir un gran aprenentatge de vida.

 

Anuncis