10 CLAUS PER A ENTRENAR LA RESILIÈNCIA

9172052379_d74515797c_o

La resiliència l’entenc com la capacitat de créixer AMB l’adversitat, és a dir, l’habilitat de treure profit i endur-nos un aprenentatge davant d’una dificultat o obstacle que se’ns presenta a la vida.

A continuació exposo algunes eines que ens poden ajudar a desenvolupar una actitud resilient vers la vida:

  1. Parar i respirar.

Parar per a donar-me un moment de no seguir el ritme frenètic que adopto en el dia a dia i donar-me un moment a mi, i a mirar-me; i respirar per a validar tot allò que m’estigui passant, entrant en contacte amb el cos i les emocions. Amb la respiració diem “sí” a allò que ens passa, “és així com ho estic vivint”, i “no hauria de ser de cap altra manera, sinó que tan sols és així. Res més”. Pot ser que quan pari em surti una emoció que no entenc per què surt. No cal que l’entengui, l’important és donar-nos la oportunitat que passi, que emergeixi allò necessitem que emergeixi. Més endavant ja hi posarem paraules.

  1. Escriure

És molt interessant tenir un diari personal on poder anar anotant les meves vivències, notes d’autoobservació i introspecció. Per un costat ens permet expressar emocions, i per l’altre, veure quin és el nostre relat de la situació. La manera com jo m’explico la situació que estic vivint afectarà directament a la manera com jo la visqui. Per això és interessant veure amb quines ulleres m’estic mirant aquest moment de la meva vida. Les del pessimisme? Les del “jo puc amb tot”? Les del fracàs? Poder-ho veure amb perspectiva pot ser que em convidi al canvi.

  1. Sinceritat

Prendre consciència de quina és la meva situació real actual, fer-me una fotografia i veure amb què compto i amb què no. De vegades ens podem enxampar pensant: “és que si tingués més paciència segur que les coses anirien millor…” Però jugar a aquest joc no ens serveix de res, tret d’entrar en un laberint o boira mental. Cal ser realistes i veure quines capacitats, habilitats i aptituds tinc, i què puc fer amb aquestes. I d’altra banda, veure quines són les meves limitacions, i quines les puc treballar i quines no.

  1. Atendre les pròpies necessitats.

Veient de què disposo puc veure quines són les meves mancances i què necessito. Per exemple, si me n’adono que després de la mort del meu marit em sento molt sola, podré veure que necessito companyia. Només d’aquesta manera podré anar a buscar el que em cal per a satisfer la meva necessitat.

  1. Posar límits

En el moment que sóc conscient del que necessito i el que vull, em faig responsable de mi mateix i vetllo pel meu benestar o per cobrir les meves necessitats. Això implica posar límits, dir fins on vull donar, què vull donar, amb què vull invertir els meus esforços i en què no, etc. Posar límits ens mostra a nosaltres mateixos que ens respectem, i alhora mostra als altres que volem que ens respectin. Per exemple, si la família de la persona que estic cuidant cada setmana em demana que em quedi una horeta més, pot ser que arribi un dia que me n’adoni que necessito estar més temps amb la meva família. Per tant arriba el moment de dir ”NO, ara no vull” o “ara no puc”. L’altre té tot el dret a respondre com sigui, però jo aquí m’estaré fent càrrec de mi mateix@, m’estaré cuidant i fent-me responsable de mi mateix.

  1. Prendre decisions

Molt lligat a l’anterior: quan sé què vull i com ho puc aconseguir, em falta passar a l’acció. Demanar, buscar, treballar, etc.  Veure quina estratègia vull seguir per a aprendre del que estic vivint.

  1. Expressió emocional

Donat que parlem de situacions difícils, és interessant posar una especial atenció al camp emocional que se’ns està movent. Per tant, és molt recomanable buscar moments i espais on poder expressar tot allò que estic sentint, ja sigui mitjançant l’escriptura, la música, la pintura, l’escultura, mirar fotografies, etc. Moments on pugui drenar les meves emocions. Puc fer-ho sol/a o acompanyat/da, depenent del grau d’intimitat que necessiti en cada moment.

  1. Parlar del dolor i de la tristesa

El dolor i la tristesa són dos ingredients que acostumen a acompanyar-nos en situacions que ens resulten difícils. Si aquests estan presents en el teu moment, és important que en puguis parlar, ja sigui amb persones properes, com amb un professional.

  1. Cuidar les relacions personals

Un dels suports més importants que tenim els humans són les relacions afectives. En moments difícils, en què puc sentir que em falten recursos, tenir suports en els quals em pugui recolzar és molt important.

  1. Fer activitats que ens contactin amb el plaer

Donat que podem estar a prop del dolor, val la pena que ens apropem al plaer. Busca activitats que et serveixin per destensar-te: ioga, meditació, llegir, ballar, anar al gimnàs, fer activitats artístiques, etc.