El filòsof Karl von Humboldt diu: “en el fons són les relacions amb les persones el que dóna valor a la vida”.

Les relacions humanes donen sentit i propòsits a la vida, i és que, no oblidem, que som per definició éssers socials. En elles hi busquem escalfor, establir vincles, i hi podem satisfer les necessitats d’individuació i de pertinença al mateix temps. Els miralls que ens proporcionen els altres ens ajuden a formar-nos l’autoconcepte i a avançar en l’autoconeixement, és en les relacions on ens descobrim, també, quins rols i quines posicions adoptem a la vida.

El savi hindú Swami Prajnanpad diu que per tal que una relació de parella visqui en harmonia i serenor ha de complir 5 requisits. Un d’ells, perfectament extrapolable a qualsevol relació interpersonal, és que la relació sigui fàcil, nutritiva per ambdues persones, que flueixi amb naturalitat i sense gaire esforç ni desgast d’energia.

 El respecte és un element clau per a obtenir relacions saludables, ja sigui el respecte propi com el respecte vers l’altre. És interessant posar especial atenció en els conflictes o desacords, ja que, deixant-nos endur per una mala gestió de les nostres emocions, és quan ens pot resultar més fàcil desatendre aquesta qualitat fonamental.

Com també diu en Joan Garriga en el seu llibre El buen amor en la pareja, en una relació de parella, és important que hi hagi un equilibri entre el donar i el prendre (parla de prendre per a emfatitzar que és un verb que evoca acció, en canvi rebre evoca passivitat). M’atreveixo també a posar-ho en el pla de les relacions humanes, donat que quan aquest equilibri desapareix, una de les persones queda en una posició de deute i l’altre en una situació de creditor, i ambdues posicions es poden viure amb incomoditat i fomenten que la relació es desequilibri i, per tant, que afecti a la confiança mútua.

 Finalment, com acabem de dir, una relació serà sana quan tingui un clima de confiança, és a dir, on cada integrant tingui la certesa de que l’altre li vol bé i no pretén fer-li mal. Això ens convida a que la vivència sigui de plaer, de benestar i, tornant al principi, ens permeti deixar-nos fluir i alimentar-nos d’aquesta.

 

BIBLIOGRAFIA:

• El buen amor en la pareja, Joan Garriga
• Revista60ymás
• Las cuatro emociones básicas, Marcelo Antoni i Jorge Zentner