El carnaval de cada dia

16421030711_088b8bf60c_o

Malgrat l’egocentrisme que ens caracteritza a l’espècie humana, que ens fa creure que quan naixem comença tot, en realitat, quan arribem a aquest món ho fem dins d’un marc familiar que ja fa tremps que existia: pares, germans, tiets, avis, cosins… Aquell conjunt de persones i  de relacions ja feia temps que funcionava, i amb la nostra arribada, cal que es reajusti per a incorporar un nou engranatge.

Una vegada a dins, anem creixent al costat dels nostres familiars, i ja des dels primers moments de vida els tenim de referents. Anem aprenent a relacionar-nos observant com ho fan ells entre sí, i poc a poc anem adquirint la nostra pròpia manera de fer-ho amb cadascun d’ells.

Aprenem a desenvolupar-nos d’una manera determinada segons la resposta dels qui tenim al costat i, mica en mica, anem construint el nostre caràcter, el nostre personatge. Hi ha qui es disfressa de bufó, doncs ha après que la vida és un joc, un lloc en què cal gaudir i estar constantment en contacte amb el plaer; hi ha qui juga a ser el salvador dels altres, i sempre ajuda als demés; i també hi ha el “setciències”, qui es fa la víctima, el que mai s’assabenta de res, el “friqui”, el rondinaire, el perfeccionista, el rebel, el passota, el seductor, etc.

Amb els anys anem perfeccionant aquest personatge fins a arribar a un punt en què el brodem. Optem pel nostre personatge ja que gràcies a les qualitats que hem après d’ell ens n’hem sortit a la vida i hem arribat allà on som. Hem après que sent generosos, o educats, o pessimistes, o directes, o porucs o somiadors (…) aconseguim allò que tots busquem: l’AMOR, sentir-nos estimats. Per tant, amb aquest conjunt de màscares hem aconseguit sentir-nos estimats per les persones que més valorem, i per això continuem dia rere dia a seguir-los representant.

D’altra banda cal ser conscients que tenir només un personatge ens limita molt la vida. El fet de tendir a reaccionar sempre d’una mateixa manera en situacions similars fa que apliquem una economia energètica; no ens cal avaluar la situació concreta per a buscar-ne la resposta disponible més adequada al moment i la situació, sinó que optem per una resposta ja coneguda i així podem continuar fent.  Però, com seria poder ser la princesa, el cavaller i el drac en una mateixa vida? I, fins quan duraran els personatges?  Ens duraran tota la vida? I què hi ha darrere d’aquestes màscares?

 

 

 

Anuncis