Quan estem en una situació dolorosa només sentim això: DOLOR. El dolor capta tota la nostra atenció i ens tanca en nosaltres mateixos, ens tornem egoistes ja que allò que sentim i que ens trenca per dins es converteix en la única cosa important, és el centre de Tot. Acompanyant la vivència emocional dolorosa apareix un RELAT a la nostra ment que magnifica el dolor, donant-li un significat i decorant-lo amb un escenari i una narrativa d’allò que està passant (sovint, aquesta és la font del patiment).

Hi ha varies maneres de sortir d’aquesta DINÀMICA. Una d’elles és aixecar el cap i veure que no ets l’única persona que està dolent en aquest moment, la qual cosa et permetrà sentir-te part de la gran comunitat que formem els humans, i que n’hi ha d’altres que també estant sentint dolor com tu. D’altra banda, veure que pots agrair el fet de tenir coses que altres persones no estan tenint en el seu present (algú que t’escolta, poder parlar, tenir salut, etc.).

Una altra manera de sortir-ne és agafant DISTÀNCIA i veure de quin PROCÉS estàs formant part. Poso un exemple. Estic dolguda perquè per xarxes socials he vist que els meus amics han fet un activitat tots junts i no m’ho han dit. Si adopto aquesta PERSPECTIVA AMPLIADA, veuré que estic entrant en el FENOMEN de l’exclusió, i que aquest em toca la meva ferida d’abandonament o de rebuig (que prové del passat). Aquest exercici em permetrà entendre que aparegui el meu dolor i saber que és natural que em desencadeni tota aquesta sèrie d’emocions. Alhora, el fet d’agafar una mica de distància em permetrà no quedar-me atrapada a la història dels successos, sinó observar-me des de fora com a algú que està sent afectada per aquest fenomen. I des d’aquesta distància podré escollir com INTERVENIR amb les meves amigues, sabent que aquella situació m’ha fet mal i vull aclarir què ha passat per a ORIENTAR-ME, però que encara em fa més mal perquè em toca una ferida antiga que jo ja duia del passat.

Posar distància ens permet veure la pel·lícula de la nostra vida com a espectadors, veure les conseqüències dels nostres actes, veure’ns en relació a les altres persones, amb els espais, amb els fenòmens, amb les emocions que se’ns desperten… i contemplar la nostra situació i a tots els implicats des d’un context més ampli i una posició més neutral.

També podem tenir en compte el CONTEXT HISTÒRIC, per a comprendre millor la nostra manera de reaccionar i de sentir, en quin moment de la nostra vida estem, si coincideix amb altres esdeveniments que ens resten energia, etc. Veure-ho més àmpliament fa que canviï el nostre DIÀLEG INTERN sobre com veiem les coses que passen a fora i també com ens parlem a nosaltres mateixos/es.

Aquest canvi en la mirada ens permet orientar-nos i guanyar nitidesa en allò que veiem, per tant, adquirim més CONSCIÈNCIA, i com a conseqüència natural, ens porta a l’ACCEPTACIÓ: a veure les coses tal com són i assumir quin és el nostre lloc dins de la situació.

Un altre aspecte important davant de situacions doloroses per a gestionar-les millor, ja siguin puntuals com prolongades en el temps, és buscar CONNEXIÓ SOCIAL, ja sigui quedant amb una sola persona com amb un grup d’amics, o familiars, o companys… No cal que sigui per a parlar del tema, tot i que si es necessita també pot ajudar. Som MAMÍFERS SOCIALS, i estem biològicament programats per a connectar amb els altres. Estar amb persones que ens importen activa circuits cerebrals associats a la seguretat i al benestar, i allibera hormones com l’Oxitocina, que fan que es redueixi la sensació d’estrès i el dolor emocional.

Finalment, en situacions doloroses també és important buscar RECURSOS, és a dir, accions, llocs o coses que ens facin sentir bé, que ens connectin amb el plaer i el benestar, com per exemple passejar pel bosc, escoltar música, menjar una xocolata calenta, fer esport, etc.

Com diu Victor Frankl (psiquiatre i neuròleg austríac), “quan no podem canviar una situació, el repte és canviar-nos a nosaltres mateixos”, fent èmfasi en la nostra capacitat de RESILIÈNCIA, i que encara que no puguem controlar el que ens passa, sí que podem escollir la nostra actitud davant del patiment.

Fotografia de Sunriseforever