Seguim en una situació extraordinària, seguim confinats/des a casa, amb la nostra “normalitat” alterada, i una de les emocions que més ens visita és la por. Aquesta és una emoció ben important, ja que vetlla per la nostra supervivència, i per tant, ens permet adaptar-nos a l’ambient on vivim (que canvia constantment). Ens avisa de possibles perills i ens convida a estar alerta davant del nou escenari. Per tant, és una bona notícia que ens hagi vingut a visitar!

Podem tenir por al fracàs, por als canvis, por a mostrar-nos vulnerables, por a sentir-nos rebutjats, por a equivocar-nos, por a la pèrdua, por a la mort, por a no sentir-nos vistos, por a “no estar a l’alçada”, por al compromís… Fins i tot, podem tenir por a la por.

La qüestió és saber extreure la informació que ens aporta per a poder utilitzar-la al nostre favor. Malauradament, les persones hem anat desenvolupant una quantitat innumerable de maneres d’escapar de la por, doncs és una emoció que no té gaire bona premsa. Aquí tens algunes de les possibles maneres de NO AFRONTAR LA POR, a veure si et reconeixes en alguna d’aquestes:

• Minimitzant-la, fingint que no existeix“que va, jo no tinc por”.
• Maximitzant-la, donant-li massa espai i inflant-la. “És el més terrible que m’ha passat mai”.
• Enfadant-nos amb qui tenim més a prop (hi ha persones a qui els resulta més fàcil sentir ràbia que por).
• Posposant-la “ja hi pensaré després” (la qual cosa col·labora a que aquesta es vagi fent cada vegada més gran).
• Jutjant-la “no hauria d’espantar-me, això”, “sóc massa dèbil”…
• Refredant-nos i desconnectant-nos de qualsevol emoció “a mi no em passa res…”
• Fent-nos la víctima perquè els altres es facin càrrec de nosaltres “jo sol/a no puc”.
• Posant-nos constantment en acció (fer coses fa que no estiguem tan atents a allò que sentim).
• Desviar-la amb el menjar, el fumar, o el beure (és una manera d’anestesiar-nos corporal i emocionalment per a no sentir-la o no sentir-la tant).

La por és una de les 4 emocions bàsiques, i és una emoció primària, compartida amb els mamífers i d’altres animals. De manera instintiva hi podem reaccionar de 3 maneres diferents: fugint, atacant, o paralitzant-nos. Cal, però, identificar si es tracta d’una por real, on existeix realment un perill, o d’una por neuròtica, on les meves reaccions són desmesurades davant el perill, o bé, el perill no existeix tal com el visc jo.

D’altra banda, quan parlem de por parlem d’una gran família, dins la qual hi ha una gran varietat d’emocions i sensacions: Incertesa, temor, alarma, pànic, estupor, histèria, angoixa, nerviosisme, shock, tensió, terror, desesperació, desconcert, inquietud, fòbia, respecte, prevenció, alerta, etc.

Saber trobar la paraula que més s’ajusta a la teva experiència és molt important, ja sigui a nivell corporal, emocional o cognitiu. No és el mateix dir em fa pànic mirar les notícies, que dir em fa respecte i em posa nerviosa mirar les notícies.

Doncs bé, a continuació hi trobaràs algunes MANERES D’AFRONTAR I GESTIONAR la teva POR:

1. Para i respira. Dóna’t un moment per a prendre consciència de les sensacions que apareixen. D’altra banda veuràs, si estàs sentint por en aquest precís moment, que hi ha unes sensacions físiques que l’acompanyen, i que justament són això, sensacions. Aquestes són provocades pel sistema nerviós simpàtic, que et prepara per a afrontar aquest possible “perill”, et prepara per a estar atent/a al canvi que pugui venir. I estigues una estona amb contacte amb aquestes sensacions sense pretendre res més que això, notar-les.
2. Accepta que existeix. Gràcies a l’escolta del teu cos, podràs saber que hi ha por.
3. Observa quina forma i mides té. Et pot ajudar posant una escala sobre 10, per a saber-ne la intensitat. D’altra banda, concreta-la posant-li paraules. Aquesta és una tasca important, ja que així sabem què tenim realment al nostre davant.
4. Comprèn de què t’informa. A què has de prestar atenció? Quin és el possible perill al que t’enfrontes?
5. Avalua la situació: mira què depèn de tu i què no. Pots fer una llista, o un mapa conceptual que et clarifiqui mentalment. I una vegada vegis quins aspectes depenen de tu i quins no, et podràs marcar una línia de treball per a aconseguir el teu objectiu.
6. Expressa-ho! Busca a algú proper a tu i li truques per a explicar-li-ho, o bé pots escriure lliurement tot el que et mou aquesta por. També pots dibuixar la teva por, o esculpir-la amb fang, amb pasta de sal, plastilina… La qüestió és que l’expressis!

Com deia Nelson Mandela: “No és valent qui no té por, sinó qui sap conquerir-la”.