Per què ens costa tant equivocar-nos?

La neuro científica Ana Ibáñez ens explica que el cervell està programat, en primera instància, per a assegurar la nostra supervivència defensant-nos d’amenaces. Quan fem allò en el que se sent segur, quan està en entorns o dinàmiques conegudes i sap el que passarà, està relaxat. És quan hi ha canvis o situacions noves quan entra en incomoditat i s’estressa, generant una neuroquímica de por i alerta.

L’error a la nostra societat té molt mala premsa. Hem de ser perfectes i fer-ho tot bé. D’aquesta manera, abans de permetre’ns cometre un error, el que preferim és no arriscar-nos i quedar-nos en la inacció. Cal ser conscients que no fer també és una acció i també és una decisió que prenem. Però sovint ens diem a nosaltres mateixos/es que no fer és la millor opció, ja que ens exposem menys i és el que és més fàcil. Però les conseqüències que poden generar-se de la inacció poden ser tan devastadores com les de l’acció. Per exemple, si tinc un company de feina que ens parla amb menyspreu a mi i a una altra companya i no faig res, estaré permetent que ens tracti malament i probablement cada vegada anirà a més. Això em convertirà en còmplice del mal tracte que estic rebent jo i la meva companya, ja que estaré permetent que passi. Si faig alguna acció, encara que no funcioni a la primera, estaré en la recerca de la resolució i això també m’ajudarà a posar-me en valor a mi i a ella, i a sentir-me capaç de confrontar-ho.

Quan un error es converteix en un fracàs?

La famosa frase de que Dels errors se n’aprèn té molt sentit aquí. Anem a veure les diferències:

El Fracàs:

• Sensació de donar-nos per vençuts/des, deixem d’intentar tirar endavant un propòsit o objectiu.
• Sentiment d’estar abatuts/des, sense energia.
• No n’extreiem cap aprenentatge perquè ho deixem de banda, no hi ha una revisió del que ha succeït.
• Només posem les causes a l’exterior (sense fer autocrítica).
• De vegades un fracàs ho esdevé quan hem comès varies vegades el mateix error i deixem de seguir intentant-ho.

L’Error:

• Ens permet reconèixer que hem comès un error (consciència).
• Cal que revisem el que ha passat per a aprendre, créixer i millorar de la situació viscuda.
• Busquem extreure’n aprenentatge i corregir-lo en la mesura possible.
• Cal veure els factors determinants (interns i externs) de l’error.
• Podem mirar com reparar el mal causat si és possible per a no quedar-nos enganxats a la culpabilitat.
• Ens permet revaluar i actualitzar els objectius.

El dubte a l’hora de decidir és un aliat per a no fer. Quan el cervell està en la incomoditat de no saber què passarà, el que fa és alimentar-se de pensaments que proven de convèncer a la persona a tornar a l’escenari conegut, d’adoptar la postura més conservadora i coneguda possible. Si accedim a aquesta “pressió”, el més probable és que acabem no fent res.

Ara bé, si no ens equivoquem, no hi ha aprenentatge, sinó que només es reforça allò conegut. L’error ens garanteix aprenentatge per a adaptar-nos a la situació i a la nostra versió més actualitzada. Si podem viure l’error com una oportunitat d’aprenentatge, ens resultarà més fàcil donar més marge a l’error a la nostra vida i, inevitablement, créixer gràcies a cada situació que anem vivint, amb els nostres encerts i amb els nostres errors. Com diu Ralph Nader, “el teu millor mestre és l’última equivocació que vas tenir”.

_{Fotografia de Graphixmade}