Persones tòxiques

toxic

 

Es diu que les persones tòxiques van de víctimes, es queixen constantment, són egocèntriques, critiquen, no tenen empatia,  manipulen, són envejoses, pessimistes… Primera pregunta. Alguna vegada t’has trobat fent alguna d’aquestes coses?

També es contempla que “les persones tòxiques són nocives pel benestar mental de qualsevol persona”, “i que són tòxiques sempre”. L’etiqueta de persona tòxica, per tant, es refereix a que una persona ens pot fer emmalaltir (ella a nosaltres). Si és així… de quina manera?

L’únic espai on es poden trobar dues persones és en el contacte, per tant, és la relació amb aquesta persona (suposadament “tòxica”) la que ens fa mal, i no la persona en sí. No és el fet que existeixi el que ens fa mal, sinó el que en rebem d’estar en contacte i interactuant amb ella.

Quan designem a algú com a persona tòxica tirem les culpes a fora. Posant l’etiqueta diem que és l’altre que no “és bona companyia” i nosaltres ens deslliurem de qualsevol tipus de responsabilitat. Però si, com hem dit abans, som conscients que no és la persona sinó la relació que tenim amb ella el que ens fa mal, podrem veure que som totes dues persones les responsables de la dinàmica que hem creat entre nosaltres: es tracta d’una co-responsabilitat o responsabilitat compartida. Com bé diu la dita “Dos no es barallen si un no vol.”

Continuem. Què en sabem de la situació d’aquestes persones? Posem pel cas que tens una companya de feina que és una “persona tòxica”. Canviaria la teva mirada si saps que aquella persona està sent maltractada psicològicament per la seva parella des de fa dos anys? Canviaria alguna cosa si sabessis que no para de queixar-se del seu cap perquè és allà on troba la força i on es permet enfrontar-se a algú que no sigui la pròpia parella? Seguiries pensant que la persona és tòxica si esbrinessis que aquella persona està passant una depressió que amaga al seu entorn ja que socialment no està ben vista?

Jutgem en funció de la informació que tenim, i amb això ja podem ser molt nocius per a l’altre i fer amb ell/a el que critiquem que fa amb nosaltres. Si som conscients que només tenim una part d’aquesta informació ens pot permetre adoptar una actitud més cautelosa i respectuosa amb la persona que tenim davant. Podem preguntar i decidir com, quan o de quina manera relacionar-nos-hi segons el que estiguem disposats a donar i rebre amb aquella relació.

Per tant, és cert que hi ha relacions que en un moment determinat de la nostra vida ens poden resultar nocives o que no ens convinguin. Per exemple, una persona que s’ha passat la vida intentant ser contundent perquè mai ningú la prenia seriosament, quan per fi ho aconsegueix i s’ho permet pot ser “tòxic” o indigest per a algú que espera sentir-se cuidat en un moment fràgil de la seva vida. Així que sí, tots podem ser tòxics (o mala companyia, o indigestos…) per a algú en un determinat moment de la vida. Si parlem de persones tòxiques, no les mirem com si fossin els altres… Tu i jo també ho podem ser, circumstancialment…

I és molt important estar atents a si alguna relació no ens està fent bé en aquest moment de la nostra vida, per a decidir si ens n’allunyem o no. Haurem arribat a aquest punt perquè tant l’altra persona com nosaltres ens haurem relacionat de la manera que haurem pogut, o sabut, o permès. Fer l’exercici de veure què hem aportat nosaltres a la relació perquè es converteixi en nociva (ja que l’hem anat teixint entre ambdues parts) i què ens ha portat a fer-ho d’aquesta manera ens pot donar un aprenentatge de gran valor. Buscar culpables ens obre les portes a la rancúnia, buscar comprensió ens pot obrir les portes a la serenor interna.